Components:
GRAHAM FOSTERS guitarra i veu
JOSÉ TEROL baix i veu
DAMIÁN GARCÍA bateria
“Vell lluitador de la guitarra, Foster és un estilista en tota regla, un tipus que guarda en els seus dits el secret d’un so etern, el que es va forjar en el rhythm & blues anglés dels anys seixanta i que només està a l’abast de mestres com Clapton o esforçats emuladors posteriors tipus Knopfler. No és un guitarrista pur de blues, la seua música es mou des del swamp, al rock, al country rock o a la balada, però com el diu “el blues és un estat mental” i tot en cap dins. Així siga. En viu el seu material noble resulta infal·lible perquè té allo recognoscible en la història de la música, almenys en la part prepunk, i és que Foster va estar en els fogons, on es van fondre aquests sons. Si torna a passar prop de vostés no s’ho perden. Foster és gran.”
En 1972 va iniciar la seua carrera com a baixista amb el trio de l’aclamat pianista londinenc Brian Morris, durant dos anys (amb més de 500 actuacions). Després va decidir dedicar-se al seu propi trio de blues/rock The Roadsters (més tard Blitz) amb qui, a causa de les seues actuacions d’èxit, es va fer conéixer a Londres i voltants.
Arran d’això, a l’estiu de 1977, després de ser “descobert” actuant en el Club Marquee per Elton John, va tindre el primer èxit amb la seua pròpia balada “Count m’out” de l’LP “On the line”. El seu grup, llavors anomenat The Foster Brothers, incloïa al seu germà Malcolm (posteriorment baixista de The Pretenders i Simple Minds) i Robbie McIntosh (guitarrista de Paul McCartney). El disc va ser produït per Mike Vernon, conegut per les seues col·laboracions amb John Mayall, Eric Clapton, Fleetwood Mac i Freddie King, entre d’altres.
L’any següent va formar part de Network, un grup de rock clàssic. Els seus companys en aquesta banda van ser Gary Pickford-Hopkins (vocalista de Rick Wakeman), John Gosling (teclista de The Kinks), Andy Pyle (baixista de Gary Moore) i Ron Berg (bateria de Savoy Brown). Amb ells va gravar l’LP “Look to the sun” en 1979.
En aquells dies, ja conegut en el món de l’estudi, va participar en gravacions i actuacions de diversos estils: des de l’alegre rockabilly de Rocky Sharpe and the Replays (“Shout, shout, knock yourself out”, “C’mon*let’s go”) fins al jazz fusió melòdic de Marshall Hain (el single de la qual “Dancing in the City” va ser núm. 1 en 14 paisos en 1979); i des del soul modern de la jove cantant Alison Moyet fins a l’acid-rock polèmic del veterà Country Joe McDonald (que el seu “I-feel-like-I’m-fixin’-to-die Rag” va ser el punt culminant del festival de *Woodstock 1969).
El seu millor record, no obstant això, és el d’Etta James, la llegenda del soul, amb qui va viatjar de gira per Europa en 1983, trajecte que va culminar en el prestigiós Jazzfest de Berlín, on van compartir programa amb Milers Davis i la seua banda.
En aquesta època va decidir tornar a les seues arrels, al famós circuit “Pub-rock” de Londres i, durant diversos anys, va compaginar el seu treball de músic d’estudi amb les actuacions del seu nou grup Little Sister, editant en 1986 el seu LP doble “Showdown”. En el transcurs dels anys van passar pel seu grup músics de la talla de Mark Feltham (harmònica d’Oasi i Rory Gallagher), Gerry Conway (bateria de The Everly Brothers i Cat Stevens), Els Binks (bateria de Judes Priest), Rupert Black (teclista de The Pretenders i Talk Talk) i Andy Wells (bateria de Meatloaf).
Després va gaudir d’actuacions en solitari, acompanyat únicament per la seua guitarra acústica, i així va ser vist per primera vegada a Espanya.
Al començament dels 90 va encapçalar el trio The Major Blues Band acompanyat pel baixista Steve Emery i el bateria Geoff Britton, que havien col·laborat, entre altres, amb Paul McCartney, Stretch i Manfred Mann. El trio va visitar assíduament Espanya i, en 1992 graven el seu LP “Solid” a la ciutat extremenya de Mèrida.
Arran d’això va decidir passar temporades més llargues al nostre país i, en 1994, va formar Graham Foster’s Night Train, acompanyat per tres joves músics valencians. L’any següent va gravar el seu LP “Blue Rhythm” a València i va realitzar una llarga gira promocional per tota Espanya.
En la tardor de 1998 el veiem de nou a València, acompanyat per Night Train i el teclista Luís Prado (M-Clan), per a gravar el seu següent LP “*The Bassman Tapes”, estrenant nou disc i nova formació The Graham Foster Group en la primavera de 1999. El grup, un trio en aquells dies, compta amb el seu vell amic, el baixista Steve Emery (The Major Blues Band) i el bateria Damián García, i el seu primer treball, el CD doble “Live in Overdrive” va ser gravat en directe a Galícia l’any següent.
Un recopilatori de 17 cançons “El millor de Graham Foster” va veure la llum en el 2003.
Graham ha tingut el gust de tocar amb artistes de la talla, entre d’altres, de M-Clan, Mick Taylor (ex guitarrista de The Rolling Stones), The Vargas Blues Band i Kiko Veneno, i ha participat en nombroses gravacions per tota la península.
Actualment està preparant material per a un nou disc i tenim l’oportunitat de veure-li en directe amb la seua formació actual The Graham Foster Trio.
